[El Masnou Viu 161] Crisi climàtica i organització del territori: fem un salt endavant!

Les coses són com són, la realitat és la que és: situació de crisi, ni tan sols només climàtica, envaint el planeta, ara i aquí. Tant en l’àmbit individual com col·lectiu, les resistències en l’acceptació de la realitat són causa de patiment.

Necessitem aturar-nos per tal d’escoltar la veu de la ciència, revisar el nostre nivell de consciència referent a la crisi que patim, observar el creixement urbanístic del nostre poble, així com dels pobles veïns i de la comarca del Maresme i replantejar-nos, des d’ara mateix, l’organització del territori.

El nostre veí Sergio Ruiz Cayuela, investigador d’ecologia política a l’ICTA-UAB, amb les seves conferències a Alella i al Masnou, ens convida a la reflexió i a despertar consciències, considerant les interaccions entre les múltiples dimensions de l’actual crisi ecològica i les dinàmiques de desenvolupament urbanístic i preguntant-se “com” organitzar el territori per tal d’adaptar el plantejament urbanístic a l’emergència climàtica, com a mesura per aconseguir la sostenibilitat ambiental, tot aportant-nos, alhora, idees i possibilitats diverses. Fa una colla d’anys, el nostre company i sempre present, Arcadi Oliveres, ja contemplava amb claredat, la necessària “reconversió ecològica de l’economia”.

El passat mes de març, en l’audiència pública a Alella per tal de tractar el macroprojecte urbanístic de La Miralda, l’alcalde, sense raó ni raons, parlava del “camí que s’obre nou” amb una “modificació que s’inicia”, vista la necessitat de perfeccionar el projecte que, afirmava, van treballant de manera conjunta amb el govern del Masnou. Ara per ara, cap d’ells disposat a fer-ne un replantejament per tal de canviar-ne el rumb.

El projecte de La Miralda posa els interessos econòmics al centre, no pas els drets i el bé comú, la vida dels veïns i de les veïnes d’Alella i, per proximitat, del Masnou, molt especialment del Masnou Alt.

Paral·lelament als valors que defensen els nostres governs i a la seva absència de determinació i d’accions en polítiques de drets, una empenta comunitària, amb iniciatives i mobilitzacions socials diverses, va agafant força.