SUMEM és una empresa pública propietat de l’Ajuntament del Masnou, que n’és el soci únic.
Una empresa pública és una forma de gestió dels serveis públics. Com passa en tots els casos, dels serveis públics se’n pot fer una bona gestió o una mala gestió, cosa que no té a veure necessàriament amb el fet que el servei sigui gestionat per una empresa pública, per una empresa privada o directament per l’Ajuntament sense la intermediació de cap empresa (ni pública ni privada).
Primer, per tant, cal diferenciar la forma de gestió (model), de la gestió en sí mateixa. És a dir, podem tenir un model de zona verda equivocat, que no ens agradi, i alhora que l’empresa pública en faci una gestió eficaç, eficient i efectiva. Fins i tot podríem tenir un model de zona verda exemplar, de consens, que ens agradi i, tanmateix, que la seva gestió sigui desastrosa, hostil i contrària al sentit comú. Aquestres distincions valen per qualsevol model de gestió: públic, privat, público-privat…
Per tant, defensem les empreses públiques com a fórmula per gestionar serveis públics i NO defensem el model d’empresa pública que és SUMEM ni la gestió que en fa el govern municipal, ni el model dels serveis que porta actualment, com el de la zona verda.
Segon, en una empresa pública no hi té cap participació econòmica ningú del govern, ni cap partit, associació, sindicat, etc. L’empresa pública SUMEM no està participada per cap persona individual ni per cap altra societat, sinó únicament per l’Ajuntament del Masnou. En conseqüència, ningú en pot treure cap rèdit econòmic, tampoc cap regidor o regidora. En qualsevol cas, qualsevol benefici o pèrdua reverteix en la mateixa empresa, per tant, en el propi ajuntament, que n’és el soci únic.
Tercer, hi ha regidors del govern que cobren unes dietes per anar a les reunions del consell d’administració i, per tant, sí que hi ha dos regidors del govern que tenen una mena de “sobresou”, en concret, 250 euros per reunió (se’n fan quatre o cinc a l’any). Des de Fem Masnou hi vam estar en contra des del primer moment, ja que trobem innecessari que qualsevol regidor o regidora del govern cobri més enllà del seu sou (és a dir, rebutgem qualsevol dieta que es pugui afegir al salari perquè entenem que el sou ja cobreix la seva dedicació al deure). Com veiem altra vegada, és una qüestió de quin model d’empresa pública volem i quina gestió se’n fa.
Quart, l’empresa pública és una fórmula per gestionar els serveis públic, però no la única. D’entre les alternatives a l’empresa pública hi hauria la gestió indirecta mitjançant una emprea privada, o la gestió directa, és a dir, que fos l’Ajuntament qui gestionés el servei sense intermediació de cap empresa (ni pública ni privada). Cada fórmula té avantatges i inconvenients i cal valorar en cada cas quines possibilitats reals hi ha de canviar d’un model de gestió a un altre, sense oblidar les limitacions legals (per exemple, el canvi de règim laboral que hi hauria pel personal que hi treballa).
En qualsevol cas, el canvi en el model de gestió d’un servei públic és una fórmula que ens permet passar de privat a públic el règim d’administració del seu dia a dia, cosa que ens permet, entre altres coses, recuperar-ne el control per assegurar que els seus resultats són els desitjats.
SOBRECOST EN UNA EMPRESA PÚBLICA?
Que aquests serveis costin més ara a l’empresa pública que en un servei privat s’hauria de mirar cas per cas. Una explicació del perquè ara són més cars podria respondre al fet que els treballadors i treballadores que hi estan vinculats estan més ben retribuïts que abans, cosa que redueix la precarització dels seus llocs de treball.
A Fem Masnou defensem la dignificació de tots els llocs de treball i, per tant, estem en contra que la gestió privada es dugui a terme de forma més econòmica si és a costa de baixar els salaris als treballadors i treballadores.
A més a més, la gestió privada dels serveis públics implica assumir en la despesa pública el benefici industrial de l’empresa a qui s’encarrega la gestió, cosa que encareix directament el seu cost. Ara mateix, la despesa crida més l’atenció i pot semblar un “sobrecost” és la figura del gerent. En una empresa relativament gran, aquesta figura és la responsable de diversos serveis, però a SUMEM, la gerència només té l’encàrrec de gestió d’un sol servei: l’aparcament. Per tant, repercutir tot el cost del gerent de l’empresa pública en un sol servei genera la impressió que el cost d’aquest servei és més car que abans. A mesura que l’empresa pública tingui l’encàrrec de gestionar més serveis, el cost del gerent repercutirà proporcionalment entre els diferents serveis.
Per exemple, quan SUMEM assumeixi la gestió de l’abastament d’aigua potable, la dedicació del gerent es dividirà entre el servei d’aparcament i el d’abastament d’aigua potable, és a dir, el cost del gerent es dividirà entre la dedicació a un servei, i a la dedicació a l’altra, proporcionalment. Vist des del punt de vista de la despesa del servei, no serà el mateix repercutir el 100% del cost del gerent en el servei d’aparcament (com fins ara), que associar-hi el 50% (per bé que l’altre 50% haurà d’estar repercutit en la despesa del servei d’abastament d’aigua potable.
