Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-tela millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-te quan tornes a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Per Sergi Amat
El passat ple de novembre el nostre grup va formular una pregunta al govern municipal sobre com s’havien decidit els continguts d’un llibre que s’està preparant per commemorar el bicentenari del Masnou. Fem Masnou ha fet ja 604 preguntes al govern en els cinc anys i mig que fa que estem al Ple. Hi ha respostes que ens aporten informació, més o menys objectiva, altres que, honestament, ens aporten poca cosa, i algunes, com aquesta, ens ajuden a constatar que la forma en què alguns regidors entenent el que vol dir governar s’allunya molt de la que que tenim a Fem Masnou.
Vam preguntar per un llibre commemoratiu que ens hauria de representar a tots i totes, no només al govern. Un llibre amb un cost estratosfèric: 20.000€ de diners públics per 1.500 exemplars. Pensàvem que el format i els continguts del llibre s’havien consensuat amb algú, per exemple, amb entitats veïnals o el Consell de la Vila. La resposta del senyor Oliveras va ser que el llibre l’havia decidit ell consultant amb els grups del govern.
Fa un parell de mesos, en aquesta mateixa publicació municipal, llegíem en portada: “El Masnou fa balanç d’un any de mandat”. Però qui és “El Masnou” segons aquesta revista? Dues pàgines d’entrevista a l’alcalde, una pàgina de valoració dels grups que formen el govern, una pàgina per a l’oposició i ni una sola línia per a entitats o veïns i veïnes a títol individual. Són només dos petits exemples de la poca permeabilitat d’un govern que viu tancat en la seva majoria absoluta, amb un model de governança poc participatiu, que s’ha traslladat també a grans projectes com la zona verda, l’expropiació del Casino o el nou model de recollida d’escombraries.
A Fem Masnou no compartim aquesta visió jeràrquica de la institució, on les decisions passen per poques mans i pensem que ha de deixar pas a noves formes de governança. La societat és cada dia més diversa i complexa i les experteses estan més repartides. Concentrar les decisions en poques persones, en aquest context, es torna molt poc eficient. Hem de caminar cap a models on els “homes forts” deixin pas a les intel·ligències compartides, on els partits polítics i els governs siguin canalitzadors dels coneixements i no compartiments estanc de certeses, impermeables a qui pensa diferent.