Al Masnou, cap infant sense casal d’estiu.

El Ple del mes de Maig ha aprovat una subvenció de caràcter directe per diverses entitats per l’organització de casals d’estiu aquest 2020. El nostre grup ha estat l’únic que no hi ha votat a favor. Per què ens hem abstingut? Ara us ho expliquem.

Com es diu col·loquialment ens agradava molt la música de la proposta, de fet, és una proposta del nostre programa electoral: Proposta 97. Repensar el model de Casal municipal d’estiu, sota criteris de descentralització i diversificació de les activitats. Després de 10 anys d’ERC al govern municipal on el casal d’estiu ha estat externalitzat a grans empreses dificultant molt la viabilitat econòmica dels petits casals d’estiu d’associacions, és precisament l’any que les empreses del sector veuen difícil d’organitzar casals que l’ajuntament tira de les entitats del poble perquè aquestes li treguin les castanyes del foc.

Resum fins ara: Una bona idea portada a terme en un molt mal moment i com veurem amb un model injust per les famílies que han vist reduïts els seus ingressos durant la crisi de la COVID-19.

Per explicar-vos per què és una proposta injusta rebatrem dues afirmacions del regidor d’Infància, Sergio González, per justificar la proposta:

“Tots els infants han patit el confinament per igual”

Ens preocupa molt que un regidor d’infància pugui arribar a afirmar aquest tipus de coses. Demostra d’una banda molt pocs coneixements sobre infància i de l’altra poc interès per tot el que s’ha publicat les darreres setmanes a la premsa sobre els diferents tipus de conseqüències del confinament segons el tipus d’habitatge, les condicions econòmiques i culturals de les famílies o les característiques específiques de certs infants. Com a mostra un article recent del grup de recerca ‘Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS)’, de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre aquest assumpte.

“És una ajuda universal”

De nou, el regidor demostra no saber què és un servei o una ajuda universal. Parlem d’universal quan tot ciutadà o ciutadana pot accedir-hi, com la sanitat o l’educació universal. El que el regidor segurament volia dir era que estavem davant d’una ajuda lineal, és a dir, igual per tothom. En el cas de la proposta del govern parlem d’aproximadament 500 places setmanals durant el Juliol pels 3.446 menors de 14 anys que viuen al Masnou. Així doncs, segons la proposta del govern municipal es donarà la mateixa ajuda a famílies sense cap ingrés o amb els ingressos reduïts per la crisi sociosanitària que a famílies a qui el confinament no ha suposat cap entrebanc econòmic o famílies amb condicions econòmiques molt privilegiades.

Quins infants es quedaran probablement  sense casal? Aquells que les seves famílies no podran pagar el preu en que quedaran els casals després de la subvenció, però tampoc accedir a cap ajuda dels serveis socials que, a hores d’ara, ja estan absolutament saturats davant de l’emergència social que es viu al nostre poble on desenes de persones tenen un plat a taula gràcies a l’organització de veïns i veïnes del municipi.

Pensem que cal caminar cap a mesures que puguin ajudar al màxim de famílies possibles, evidentment, però no compartim mesures que ajudin per igual qualsevol família sense tenir en compte la seva situació econòmica, menys en moments com els actuals en que moltes ho estan passant molt malament. Demanem al govern que recapaciti i torni al camí iniciat pel ple municipal el passat mes d’abril amb l’aprovació de la tarifació social a l’escola bressol municipal, només així podrem garantir que tots els infants del Masnou i especialment aquells a qui més i pitjor ha colpejat el confinament puguin gaudir d’un estiu lúdic i educatiu.