Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-tela millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-te quan tornes a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Comencem un nou any i abans de res volem desitjar-vos un bon 2025, ple de salut i benestar. Des de Fem Masnou continuarem treballant, com fins ara, per aconseguir que l’Ajuntament ens faci la vida una mica més fàcil i no més complicada.
Aquest 2025 es compleixen 200 anys del naixement del nostre poble, a la vegada que donarem per acabat el primer quart del segle XXI. Aquestes fites pensem que ens han de servir per pensar el futur tenint en compte algunes lliçons que ens ensenya la història, sobretot la recent.
Mirem, sobretot, als darrers 25 anys, a aquest primer quart del segle XXI on la planificació i la mirada de futur ha semblat brillar per la seva absència. Cal recordar que d’aquests 25 anys ERC n’ha estat 18 al govern municipal i l’última dècada ha format part del govern de la Generalitat. Per tant, no poden mirar cap a una altra banda i voler rentar-se les mans parlant d’herències rebudes.
Què ha canviat els darrers 25 anys amb el transport públic i la mobilitat? Estructuralment poca cosa. Continuem sent un poble on la RENFE monopolitza la nostra connectivitat i, per tant, som ostatges d’un servei deficient que cada dia pateixen milers de veïns i veïnes. Fa dos anys es va fer una reforma de l’estació d’Ocata, necessària fa una dècada, que arriba tard i es torna ineficient quan fa anys que sabem que hauríem d’estar invertint en alternatives a l’actual recorregut de la R1.
Si parlem de planificació urbanística, per posar un segon exemple, continuem amb un model basat en construir més i més, sense regular preus de l’habitatge per evitar que centenars de persones abandonin el poble per no poder pagar-se el lloguer. Amb operacions urbanístiques extemporànies, com la de l’antic càmping, que densificarà una zona sense els serveis adequats, construint arran de mar, pràctica que tots els organismes fa temps que recomanen deixar de fer.
En definitiva, són només dos exemples, per veure que continuem amb una política municipal (nacional i estatal) dominada per uns partits polítics instal·lats en el “qui dia passa any empeny”. El món avança, l’emergència climàtica apreta i la classe política ha de deixar de pensar únicament en les propers eleccions i començar a pensar en les properes generacions.