[El Masnou Viu 122 ] Parlem de seguretat

El primer text de Fem Masnou a aquesta revista (juliol del 2019) acabava així: “el sentiment de por i inseguretat està present en la nostra comunitat i cal afrontar-ho; negar els problemes mai no ha estat una solució.”

També hi dèiem el següent: “A Fem Masnou no amagarem el cap sota l’ala com ha estat fent el govern municipal, esperant que altres administracions resolguin els problemes del Masnou. Des del primer dia ens hem posat al servei del govern i de la resta de grups municipals per buscar consensos. Consensos que parteixin d’una anàlisi compartida de la realitat i que no facin de l’adhesió a la figura de l’alcalde una condició per poder sumar-s’hi.”

Un any més tard, amb un ajuntament que s’ha mostrat desbordat pel problema, la resposta ha estat, de nou, veure l’Alcalde en mode “solo ante el peligro”, sense reunir-se amb els grups de l’oposició i sense convocar la ciutadania a cap audiència pública o convocant el Consell de la Vila. Vistos els resultats, i sense posar en dubte les capacitats de l’Alcalde, potser la pròxima vegada millor comptar amb l’opinió del màxim nombre de persones abans de mirar de resoldre un problema complex en solitari com si fos el mascle alfa de la manada.

Inseguretats

Com dèiem, el problema és complex i quan parlem de seguretat des del nostre grup volem fer-ho de forma integral. Entenem que la seguretat va més enllà de garantir l’ordre públic. La inseguretat que sentim les dones quan tornem soles de nit a casa, centenars de persones que no sabem si podrem pagar uns lloguers inassumibles o patir per si et puja la tensió i et trobes les urgències del poble tancades, també són inseguretats que patim moltes persones del poble i que sovint no es visibilitzen prou.

Respostes L’ajuntament, amb les competències que té, ha de donar resposta a totes les inseguretats de forma múltiple, amb més i millors serveis públics. Respecte a la seguretat ciutadana, el que hem proposat al govern municipal és més proximitat (agents cívics, educadors de carrer, policia de barri), millors polítiques socials (ningú vivint al carrer, coordinació entre policia i serveis socials) i més transparència (audiències públiques, publicar dades reals de delinqüència al poble).

Davant d’un repte complex, resposta comunitària.

PD: Recentment ens ha deixat la Piti, una papallona solidària, tot vida, tot poble. Sempre et recordarem.