Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-tela millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-te quan tornes a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Acabem de passar un dels estius més calorosos des que es tenen registres i tot indica que aquesta serà una tendència a la qual caldrà acostumar-se i, sobretot, preparar-se per fer-hi front. El govern del Masnou, sembla, sobre el paper i si atenem només les seves paraules, compromès amb aquesta qüestió, però, una vegada més, es fa bona aquella frase que diu que els seus actes parlen tan fort que no ens deixen escoltar les seves paraules.
Un exemple: el passat mes de juliol vam preguntar pels refugis climàtics oberts al municipi durant el mes d’agost i la resposta ens va deixar perplexes. El govern municipal contempla espais com la policia local o un passadís de l’edifici centre com a “refugis climàtics” que les persones amb mala climatització a casa o que no tenen on passar algunes hores del dia poden utilitzar. Us imagineu una persona gran anant a passar una calorosa tarda d’agost a la policia local? Per llogar-hi cadires.
Si parlem d’emergència climàtica cal obrir el focus més enllà del nostre poble. Què fa el govern de la Generalitat? Hem vist darrerament dos exemples que no ens conviden a l’optimisme. D’una banda, la gestió de la sequera que ha acabat afectant més negativament els conreus que a les piscines privades o els camps de golf. Cap planificació i cap priorització, la política de gestió de la sequera s’ha basat, i es continua basant, en fer la dansa de la pluja i resar perquè plogui abans no hàgim de fer talls generalitzats a tota la població.
D’altra banda, fa poques setmanes s’ha aprovat el nou “impost” als creuers: 1.400 € per creuer. Una quantitat ridícula si tenim en compte el volum de negoci d’aquests vaixells i, sobretot, el seu nivell de contaminació. Si ens prenem seriosament l’emergència climàtica cal que l’anomenada “fiscalitat verda” suposi un esforç equitatiu per a les grans empreses i per a la ciutadania.
Continuant amb la mobilitat veiem com projectes com la pacificació de la N-2 o la creació d’un servei d’autobús exprés (alternativa al caos diari de rodalies) no acaben d’arribar.
L’emergència climàtica ens obliga i ens obligarà a fer polítiques valentes de gestió de recursos finits com l’aigua, ens obligarà també a fer polítiques fiscals equitatives o inversions en mobilitat sostenible que no arribin permanentment tard. Ens estem començant a quedar sense temps i ja no és suficient només amb bones paraules i compromisos estèrils.
