PROGRAMA ELECTORAL DE FEM MASNOU PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS 2023

DESCARREGA EL PROGRMA EN PDF

Model de Poble

Fem Masnou defensa un model de poble inspirat en “la ciutat dels nens” de Francesco Tonucci i en la xarxa global de “ciutats amigues de la gent gran (age-friendly)”. Un poble on s’hi pugui viure i jugar, amable amb els infants i amb la gent gran, que torni els carrers als vianants, amb menys ciment, menys cotxes i més espais verds per poder passejar, trobar-se i fer comunitat. Pensem, en definitiva, que un poble que sigui amable amb els infants i amb la gent gran és un poble amable per a tothom.

1. Promoure el transport públic amb un autobús urbà gratuït i la creació d’una segona línia d’autobús per tal d’arribar a zones del poble on actualment no arriba el transport públic. Impulsar un autobús exprés a la ciutat de Barcelona com alternativa a RENFE. Ampliació del servei de taxi a demanda per a aquelles situacions on el transport públic no doni resposta.
2. Implementar un Pla de Mobilitat, basat en els paràmetres d’accessibilitat i disseny universals, en l’entorn urbà, els habitatges i el transport, i en la supressió de les barreres arquitectòniques, tot incorporant les aportacions de les persones amb diversitat funcional en la presa de decisions sobre els processos d’urbanització.
3. Elaborar un Pla Integral de Camins Escolars i Comunitaris (CAPs, Biblioteca, Centres Cívics…) per tal de millorar la seguretat viària en els recorreguts quotidians, recuperar l’autonomia dels nens i nenes a l’espai públic i disminuir l’ús del vehicle privat i la contaminació.
4. Millorar la gestió de l’aparcament amb la definició i senyalització de zones i tipologies, l’extensió de la zona taronja, l’aparcament lliure a la zona del port, la conversió en gratuït de l’aparcament de la Plaça Nova de les dones del tèxtil durant la nit, i l’estudi de l’habilitació de solars com a aparcaments. Reformular la zona verda aprovada pel govern a partir d’un procés participatiu obert al veïnat.
5. Facilitar formes de mobilitat no contaminants, pacificant els carrers per fomentar els trajectes a peu, creant carrils segregats per a patinets i bicicletes, per tal de fomentar la seguretat tant dels i les vianants com dels patinets i bicicletes.  Instal·lació de dos aparcaments específics per bicicletes i patinets (al costat de cada estació de tren) que garanteixin la seguretat dels vehicles.
6. Treballar per la creació d’espais pacificats i d’espais verds, com a punts de trobada i relació a partir de la modificació del POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) amb mecanismes de participació popular en la planificació urbanística.
7. Realitzar un pla especial d’inversions en millora i conservació de les voreres que reverteixi l’actual estat de moltes d’elles al nostre municipi amb especial cura de millorar l’accessibilitat.
8. Impulsar la pacificació de la Nacional II en col·laboració amb els pobles veïns en l’estudi d’alternatives per a la circulació.
9. Redissenyar el model de circulació evitant autopistes urbanes com el carrer Guilleries i revisar l’actual impacte dels canvis de sentit que han incrementat el trànsit, la velocitat i la perillositat en el carrer Fontanills, Tomàs Vives i Josep Estrada i altres carrers.
10. Promoure la transparència en matèria de seguretat per combatre la idea que el Masnou és un poble insegur.
11. Fomentar la coordinació constant entre la Policia Local i el Serveis Socials amb protocols d’intervenció per tal d’estudiar la relació entre delinqüència i vulnerabilitat social.
12. Implantar un model de seguretat basat en la proximitat amb el reforç dels educadors i educadores de carrer, serveis de mediació, vigilants cívics i agents de barri.
13. Incorporar els principis de l’urbanisme feminista en la planificació del municipi, posant les necessitats i els ritmes vitals de les persones al centre de les polítiques urbanes i millorant la percepció dels espais pel que fa a la seguretat (il·luminació, configuració viària…).
14. Adoptar mesures per acabar amb la percepció d’inseguretat, com ara la millora de la il·luminació, especialment en aquells indrets propers a les parades del transport públic, les places o els equipament municipals.
15. Millorar la gestió del servei de neteja a carrers, places i platges, a partir de la seva assumpció per l’empresa pública municipal.
16. Elaborar un Pla de Millora del Servei de Neteja amb la participació de les entitats i de la ciutadania i l’habilitació d’un portal de transparència i participació on rebre queixes i suggeriments de millora i seguir la seva tramitació i resolució.
17. Reorientar l’actual contracte de recollida d’escombraries i residus amb l’estudi del sistema porta a porta pels beneficis que aporta en l’àmbit ambiental i la seva equiparació amb l’actual model quant al cost econòmic.
18. Trobar una solució consensuada amb l’entitat del Casino per facilitar que l’actual pati esdevingui un espai obert a la ciutadania evitant l’actual litigi entre l’entitat i l’Ajuntament, que posa en risc l’equilibri de les finances municipals.
19. Aprovar una moratoria d’un any en la construcció i iniciar un procés participatiu obert a la ciutadania per tal de fer, si s’escau, una modificació general del POUM a partir del model de poble consensuat en el procés participatiu.
20. Revertir les operacions urbanístiques de l’actual Càmping i Can Targa.
21. Avançar cap a un model turístic sostenible i respectuós amb el medi ambient que posi fre a la petjada ecològica que representa la massificació turística a la platja i que rebutgi la proliferació de pisos turístics, element que contribueix a la manca de lloguer ordinari assequible que expulsa als veïns i veïnes del Masnou, especialment els més joves.
22. Donar suport al moviment animalista, amb el manteniment de la prohibició dels espectacles amb animals i amb campanyes per la tinença responsable d’animals de companyia.
23. Establir espais adequats pel gaudi dels gossos (pipicans, correcans, espais a la platja etc…)
24. Potenciar la rehabilitació d’edificis com a eina per dignificar tots els racons del municipi.
25. Impulsar un pla de barris amb la participació dels veïns i veïnes per tal d’elaborar una diagnosi de les necessitats d’inversió en el seu espai públic i planificar la prioritat de les intervencions.
26. Preparar el municipi per l’emergència climàtica habilitant refugis climàtics a l’estiu amb zones d’ombra, equipaments públics adaptats, instal·lació i millora de marquesines, cobertes i tendals, plantat d’arbres, etc.

Educació

Fem Masnou  defensa un model d’educació que contribueixi a garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom i que ajudi a crear comunitat i a fomentar la cohesió social. Així mateix, volem construir un poble on tots els agents i col·lectius socials es comprometin amb el fet d’educar i on ningú quedi fora del procés d’aprenentatge entès com un projecte que es va forjant al llarg de la vida. Seguint els postulats de la “ciutat dels nens”, també volem potenciar la participació democràtica dels infants i joves en la vida del poble i en el funcionament dels centres educatius.

27. Garantir el servei de menjador, llibres i sortides i fer assequibles les activitats extraescolars i de lleure,  mantenint contacte directe amb les AFA i direccions dels centres educatius per detectar necessitats fora del sistema.
28. Ampliar la plantilla de personal de les escoles bressol municipals per garantir ràtios adequades entre educadores, mestres i infants.
29. Treballar perquè l’accés a les escoles bressol municipals sigui realment universal, estudiant la possibilitat d’ampliar nous grups, especialment en la franja d’1 a 2 anys.
30. Establir mesures per reduir l’abandonament escolar amb l’increment dels recursos pels programes de reforç; la promoció dels PFI (Programes de Formació i Inserció) i la impartició d’un programa d’orientació acadèmica professional als centres de secundària.
31. Definir un projecte d’educació al llarg de la vida des d’una perspectiva comunitària, en col·laboració amb els centres educatius i les entitats del poble. Divisió del programa educatiu del CFPAM (Centre de formació de persones adultes del Masnou) en educació formal, educació pel món laboral i cultura general.
32. Dissenyar i implementar programes de formació destinats específicament a les dones en situació de precarietat social i laboral, un dels col.lectius més vulnerables del nostre municipi.
33. Convertir el Consell Escolar Municipal en un espai de debat i decisió de la comunitat educativa i no únicament de transmissió d’informació governamental.
34. Impulsar en la comunitat educativa debats com l’ús de les pantalles als centres educatius, els deures, la cultura de la pau, l’emprenedoria, etc.
35. Crear la figura de l’orientador i l’orientadora en els equipaments públics per ajudar els infants que ho necessitin (acompanyant de lectura a la biblioteca, suport en l’adquisició d’hàbits d’estudi…).
36. Donar suport real (més enllà de mocions i declaracions institucionals que, sovint, queden en paper mullat) a les lluites en defensa de l’escola pública per evitar el tancament de línies educatives i per reclamar ràtios adequades, increment de recursos humans i materials, distribució equilibrada de l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials i implementació d’aules d’acollida.
37. Elaborar, en col.laboració amb els centres educatius i les entitats d’educació no formal del poble, el Pla Municipal contra l’Assetjament Escolar i per la Convivència, amb l’objectiu de garantir que tots els infants  i adolescents gaudeixen, en els seus centres educatius i en els espais d’educació no formal, d’una convivència segura, tranquil·la i enriquidora.
38. Desplegar mesures efectives contra la segregació escolar al nostre municipi, en el marc de la creació d’un pla municipal contra la segregació escolar d’abast comunitari.
39. Promoure el projecte “Masnou, vila educadora“ amb criteris d’inclusió i equitat, i crear el Consell General de la Vila Educadora amb representants de tots els agents dels serveis i col·lectius del poble, per tal de fer possible el Pla d’Educació Comunitària.
40. Crear comunitat a partir de l’educació i de les escoles, amb l’obertura dels patis els caps de setmana amb vigilància i responsabilitat de desperfectes i millores, la promoció d’activitats d’aprenentatge a través del servei a la comunitat, l’impuls de la interrelació entre els diferents centres amb activitats conjuntes, jornades reivindicatives i la proposta – per part de les AFA dels centres educatius – d’un model d’activitats extraescolars obert a qualsevol infant del municipi.
41. Potenciar la participació de les famílies en els centres escolars i dels alumnes en la vida del poble amb major suport i coordinació amb les AFA, amb la revitalització del Consell Municipal dels Infants i amb l’establiment de trobades periòdiques de la regidoria d’Educació amb els delegats i delegades dels centres de secundària.
42. Enfortir la participació democràtica de l’alumnat en el funcionament dels centres educatius mitjançant l’oferta municipal d’activitats i projectes.
43. Establir un diàleg constant i dotar de més recursos els espais i propostes d’educació no formal (caus, esplais, entitats diverses…) i promoure aquest tipus de lleure entre la població infantil i jove amb xerrades de presentació als centres educatius.
44. Fer de la coeducació un eix transversal en els currículums dels alumnes amb l’impuls des de l’Ajuntament de tallers i activitats als centres educatius i als espais d’educació no formal.

Cultura

Fem Masnou treballarà per posar la cultura a l’abast de tothom i per intentar canviar el model de gestió actual, de manera que l’Ajuntament no actuï només com un agent programador de cultura sinó també com un element facilitador de la creació de cultura i la participació de la ciutadania en l’organització dels actes culturals. Així mateix, donarem especial importància al coneixement i la difusió de la memòria democràtica, dels moviments populars i de l’associacionisme del nostre poble.

45. Donar prioritat a les entitats i grups de teatre i d’arts del municipi en la programació de l’Espai Escènic, amb un cost assequible per l’ús del teatre.
46. Potenciar els equipaments cívics i convertir-los en espais polivalents i autogestionats i per descentralitzar les activitats.
47. Transformar l’Escola Municipal de Música en una Escola Municipal d’Arts, amb un projecte educatiu que inclogui l’oferta de diferents disciplines d’art (dansa, teatre, música, pintura, escultura, etc) i amb la col·laboració de les entitats que s’hi dediquen.
48. Dotar de plena decisió a la Comissió de Festes per organitzar la Festa Major i donar suport a les entitats que participen en l’organització de festes populars (Sant Joan, Cap d’Any, Carnestoltes, Festa Major, Reis, etc), amb l’establiment de convenis per dur-les a terme enfront la contractació d’empreses privades.
49. Treballar per fer possible una sala de concerts que esdevingui model d’oci respectuós amb el descans dels veïns i veïnes.
50. Habilitar espais (places, parcs i carrers) per a la realització de festes i actes culturals que abracin tots els barris del poble per tal d’enfortir-hi relacions i facilitar la participació.
51. Donar suport al cinema La Calàndria assegurant la seva continuïtat mitjançant convenis de col·laboració amb l’Ajuntament amb una programació cultural estable i adreçada als centres educatius.
52. Difondre la ciència i les seves implicacions en la vida quotidiana (energia, residus…), amb iniciatives específiques com la celebració de la Setmana de la Ciència, amb el suport d’especialistes.
53. Fomentar l’hàbit de la lectura, amb campanyes de sensibilització, instal·lacions de biblioplaces o biblioplatges i donant suport a la recuperació dels comerços culturals, com ara les llibreries.
54. Protegir el patrimoni cultural, històric i arquitectònic i difondre’n la seva història i valor.
55. Crear un Centre d’Estudis Històrics en connexió amb l’Arxiu Municipal, potenciant treballs que contribueixin al coneixement i difusió de la memòria democràtica, especialment de l’època contemporània, del paper de les dones i dels moviments socials.
56. Donar a conèixer a cada barri la seva història i evolució amb plafons i amb l’impuls d’exposicions i monogràfics sobre els seus orígens, característiques i desenvolupament.
57. Promocionar el foment, la normalització i l’aprenentatge de la llengua catalana a través d’un pla amb programes de formació i campanyes informatives, dirigits especialment a la població nouvinguda.
58. Impulsar la creació d’un patronat que doni veu i autonomia a tots els agents culturals del municipi.

Salut

A Fem Masnou sabem que la Salut és una prioritat i té connexió directa amb tots els àmbits de l’administració, des de l’educació a l’urbanisme, i que per aquest motiu ha d’ocupar un paper central en el govern local, a partir de mecanismes que permetin aquesta transversalitat, des de dotacions de personal a recursos econòmics.

59. Establir convenis de col·laboració entre els dos CAP (Centres d’Atenció Primària) de la vila i l’Ajuntament, per bé que aquests centres sovint són el primer lloc on es detecten diverses problemàtiques mèdiques i socials.
60. Animar i promoure les lluites ciutadanes en defensa de la sanitat pública.
61. Lluitar per la recuperació de les urgències 24h i, en conseqüència, del servei de guàrdies nocturnes de les farmàcies.
62. Impulsar els programes “1,2,3, emoció!” i “Konsulta*m”; el primer adreçat als infants de P3, P4 i P5, amb l’objectiu d’incrementar les seves competències emocionals i, el segon, per a joves de 12 a 22 anys, per rebre atenció psicològica i emocional, sense cita prèvia.
63. Fomentar l’esport com una part essencial de la prevenció en matèria de salut.
64. Incrementar la visibilització de l’esport femení, en la seva vessant formativa i competitiva.
65. Garantir una bona coordinació entre l’administració, els clubs esportius i altres  agents esportius i educatius que ofereixen activitats extraescolars -espais enriquidors per a la socialització i l’educació dels infants i joves i de millora dels indicadors de Salut-, per aconseguir que cap infant quedi fora d’aquestes activitats per motius econòmics.
66. Crear un circuit de coordinació entre els agents educatius, socials i de salut (l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògic, centres educatius, centres d’atenció primària, centre de salut mental infantil i juvenil…)
67. Potenciar el treball en xarxa en l’àmbit de la salut mental per l’atenció integrada i per una societat que lluiti contra l’estigmatització.
68. Dotar d’estructura a la Taula de Salut Mental del Masnou, Alella i Teià, atenent al Pacte Nacional de Salut Mental, i des d’ella vehicular les diferents actuacions per a la salut integral i integradora.
69. Impulsar projectes formatius i socials d’art i salut.
70. Perseguir la vulneració de drets i lluitar contra l’estigma mitjançant programes de sensibilització, tallers i activitats als centres educatius i a la població en general.
71. Generar espais de conversa i crear les condicions per tal que les persones amb dificultats emocionals es puguin expressar: aportar, reivindicar, preguntar.
72. Promoure convenis entre l’Ajuntament i serveis d’odontologia per tal de facilitar l’accés de tothom a aquests serveis.
73. Potenciar l’Educació Sexual i Afectiva per tal d’aconseguir una bona salut sexual i garantir els drets sexuals durant tots els cicles de la vida, a partir del coneixement i la capacitat de decisió sobre el propi cos.
74. Pal·liar les situacions de soledat de la gent gran que afecten especialment les dones i que poden derivar en problemàtiques de salut mental i física amb programes de col·laboració entre entitats, administració i particulars.
75. Reforçar les actuacions de sensibilització i promoció de la salut pública, amb prioritat vers programes específics relatius a les noves addiccions: apostes, mòbils, videojocs, etc.
76. Crear l’Oficina de Protecció Animal.
77. Millorar l’estat actual dels pipicans i correcans, amb un pla específic de manteniment d’aquests espais que asseguri la recuperació de les fonts, la higiene, la instal·lació de papereres amb tapa hermètica i que els dispensadors de bosses no quedin buits.
78. Replantejar el sistema de sortida d’aigua de les fonts dels pipicans, especialment els de la plaça dels Vivers i dels Pinetons, relaxant la pressió i millorant el seu aprofitament.

Diversitat

La visibilitat, la igualtat, la inclusió, l’equitat, la no discriminació, la integració, el suport a les reivindicacions dels diferents col·lectius, la lluita contra el racisme, la LGTBIfòbia i la violència masclista seran els eixos a partir dels quals Fem Masnou configurarà la seva acció municipalista en l’àmbit de la diversitat, tot prioritzant el treball en xarxa entre els diferents agents implicats i des del convenciment que l’assumpció de la pluralitat com una riquesa ha de ser el pilar sobre el qual construir la convivència al nostre poble.

79. Conèixer les necessitats d’aquest àmbit i donar suport a les entitats i col·lectius que hi treballen, valorant les seves aportacions i promovent el treball en xarxa mitjançant la creació o consolidació de taules o consells municipals (Consell Municipal de la Dona, Taula de Salut Mental, Consell Municipal LGTBIQ+
80. Desplegar el Servei d’Atenció Integral (SAI) per a les persones LGTBIQ+.
81. Treballar per arribar a aquelles persones que queden fora dels aquests espais formals de participació i integrar el seu context com a factor necessari en la presa de decisions.
82. Vetllar per la visibilització i normalització de la diversitat amb mesures específiques, com ara situar els locals de les seves associacions en llocs cèntrics del poble, promoure campanyes de sensibilització ciutadana o donar suport als diferents actes de visibilització impulsats pels mateixos col·lectius (Dia de la Dona, Dia de l’Orgull LGTBI, Dia Internacional Contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, trobades interculturals, Festival Disma…).
83. Posar la vida al centre de la política, amb la incorporació de la mirada feminista i interseccional en tots els àmbits de l’acció municipalista i capaç de comprendre les diferents realitats que conviuen al poble.
84. Assumir les reivindicacions dels moviments feminista, LGTBIQ+ i antiracista i donar suport als col·lectius locals que els representen.
85. Lluitar contra el masclisme en totes les seves formes, amb la implicació dels diferents agents locals i l’Ajuntament, i el reforç dels plans de formació i ocupació amb perspectiva de gènere. Elaboració de plans d’igualtat i revisió dels actuals plans de participació ciutadana així com la introducció de clàusules que garanteixin l’aplicació de la perspectiva de gènere en qualsevol procés de contractació que iniciï l’Ajuntament.
86. Promoure la conciliació de la vida laboral i personal i els nous usos del temps i la corresponsabilitat.
87. Estudiar la creació d’un servei municipal de cures a partir de la formació de persones per realitzar aquest tipus de tasques (atenció a infants, gent gran, persones dependents, tasques de neteja i manteniment de la llar). Treballar per una política de les cures, reivindicant aquesta funció social, individual i comunitària, per al sosteniment de vides dignes per a tothom.
88. Impulsar el Protocol o Pla d’Acollida Municipal a les persones nouvingudes, amb actuacions d’acollida (lliurament de la carta de drets ciutadans, informació sobre els serveis municipals i dels recursos associatius) i propostes per facilitar la integració a la comunitat, amb mesures específiques per a les dones i els joves que migren sols.
89. Crear un Centre Municipal LGTBIQ+, amb serveis d’acompanyament, informació i assessorament, i com a centre de recursos permanent amb diversos espais disponibles per a les entitats i el conjunt de la ciutadania i com a espai de socialització per a la comunitat pròpia.
90. Elaborar un pla d’acció contra la LGTBIfòbia, amb les següents mesures: implementació de tallers i activitats de conscienciació i sensibilització als centres educatius i als espais d’educació no formal del poble; elaboració d’un protocol municipal d’identificació, atenció i gestió de les situacions de discriminació i d’assetjament en els centres educatius per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.
91. Vetllar per la no discriminació i la inclusió en la comunitat de les persones amb diversitat funcional, a partir de la seva participació en els programes de cultura i de lleure, la cessió d’espais i recursos per desenvolupar de forma autònoma les seves activitats culturals i de lleure, obertes a tota la comunitat, i d’adaptació dels mitjans de comunicació local a les necessitats de persones amb discapacitat sensorial.
92. Garantir a les persones amb diversitat funcional un servei sociosanitari gratuït i flexible, ajustat al projecte vital de cada persona.
93. Impulsar grups de joves vinculats i vinculades als feminismes, l’antiracisme, la diversitat afectiva i sexual i l’anticapacitisme, fomentant l’associacionisme.
94. Promoure i impulsar la coeducació al municipi en tots els àmbits: escolar, esportiu i de lleure.
95. Incorporar la interseccionalitat de manera transversal a les polítiques públiques, plans i programes.
96. Treballar en polítiques d’ocupació per a persones amb dificultats d’inserció laboral i col·lectius minoritzats o estigmatitzats com les persones trans.
97. Formar al personal de l’administració local en perspectiva feminista interseccional i oferir recursos formatius per a les entitats i col·lectius municipals.

Participació i Transparència

A Fem Masnou entenem la participació ciutadana com una ajuda al bon govern i una cessió de poder cap a la ciutadania. Donem veu a la intel·ligència col·lectiva en la presa de decisions a través de mecanismes de participació vinculants, en els quals compartirem tota la informació necessària, de manera clara, per deliberar i decidir de forma col·lectiva sobre els grans temes que afecten el nostre poble, a proposta de la ciutadania o l’Ajuntament.

98. Defensar el dret a l’autodeterminació dels pobles com un principi democràtic bàsic.
99. Transformar el Consell de la Vila dotant-lo de poder de decisió real i efectiva.
100. Impulsar pressupostos participatius i transparents, per tal que els ciutadans i les entitats decideixin sobre els grans blocs de priorització de les despeses, amb reserva d’un percentatge significatiu de la inversió pública segons el que es determini en aquest procés. Aplicar una perspectiva interseccional que garanteixi la participació de les diferents realitats del poble i evitar caure en el biaix de participació, on només acaba participant el sector de la població més polititzat.
101. Engegar taules sectorials com a espais reals de participació ciutadana per tractar problemes específics de caràcter social, econòmic, etc., que marquin l’acció de govern.
102. Donar caràcter d’òrgan legalment establert, col·legiat i públic a tots els consells ja existents, com a contrapès real a la política institucional i sense confusió amb processos participatius, així com crear els consells de dones i de joves tal com estaven previstos en essència en el Pla de participació ciutadana del mandat 2012-15.
103. Impulsar les dades obertes i el portal de la transparència i participació com a eines de govern popular: Millora de la web municipal, fent-la més senzilla, clara i directa; consulta clara i en xarxa de tots els documents i dades municipals, que permeti al ciutadà extreure les seves pròpies conclusions a través de formats de dades accessibles que facilitin la seva explotació, com és el cas del portal de dades obertes de la Generalitat o el Consorci AOC. Inclusió dels sistemes de participació online, conjuntament amb els Plens, les assemblees ciutadanes i el Consell del Poble, en els processos de deliberació i presa de decisions, a través de plataformes de participació ciutadana (com decidim.barcelona), que combinin diferents mecanismes de participació que siguin capaços de garantir l’accés a la informació i a la participació de tots els ciutadans del poble; sistema transparent de registre i tramitació de queixes i suggeriments de millora de la via pública i gestió municipal.
104. Promoure una Auditoria Ciutadana del Deute, oberta a la participació ciutadana per determinar les condicions en què s’ha contret el deute municipal, els seus responsables, els projectes endegats i el càlcul de necessitats. A partir de la seva anàlisi es valorarà quina part del deute és legítima i es delimitarà els responsables legítims i financers, en cas d’il·legitimitat.
105. Crear un Observatori municipal per tal d’aportar informació qualitativa i quantitativa sobre el Masnou i posar-la a disposició de la ciutadania com un recurs de coneixement que enriqueixi els processos participatius i de presa de decisions. L’establiment d’un portal de transparència, on es mostrin dades de manera entenedora i comunicativa, sobre l’activitat del mateix ajuntament i l’ús dels seus recursos, és un exercici d’accountability (rendició de comptes) indispensable que qualsevol ajuntament hauria d’estar obligat a fer.
106. Calendaritzar els temes estructurals (pressupostos, taxes, etc.) a principis d’any, per poder planificar i fer més efectius els processos participatius, i utilitzar el Masnou Viu com a eina per donar a la ciutadania una informació precisa i clara.
107. Establir amb regularitat els grans temes a tractar en el Ple mensual (com taxes i preus públics, pressupostos, etc.), per tal de difondre’ls, permetre els grups municipals i els ciutadans o entitats interessats preparar-los adequadament, i planificar els processos participatius necessaris.
108. Establir mecanismes per fer possible la presentació de mocions per part de la població i les entitats i rebre resposta a les seves peticions en el torn de preguntes.
109. Enfortiment i dinamització del teixit associatiu, amb rebuig del clientelisme i suport organitzatiu, logístic i financer per tal que puguin desenvolupar la seva activitat amb plenitud i materialitzar els seus objectius.
110. Desenvolupar el programari lliure i impulsar la innovació, amb la potenciació de les noves tecnologies i d’Internet i l’accés a la informació amb WIFI gratuït a tot el poble; l’augment dels tràmits en línia; la millora en l’ús de les xarxes socials com a eina de comunicació i informació dels aspectes municipals; i el foment de les eines virtuals deliberatives, per facilitat la participació de les persones que no puguin assistir a processos presencials.
111. Nomenar un/a síndic/a de greuges municipal, amb la missió de defensar els drets i les llibertats públiques dels veïns i veïnes, en relació amb l’actuació de l’Ajuntament.
112. Simplificar els tràmits i garantir l’accés a tota la ciutadania. Impulsar el consum de dades interoperables per garantir que només es demana la informació necessària, acceptar formats digitals i en paper així com ajudar als sol·licitants d’informació designant a un o més Responsables d’Informació.
113. Generar espais de debat i participació de la ciutadania per prendre decisions consensuades després d’informar de manera clara de les diferents alternatives.

Cicles de vida (Infància, Joventut i Gent Gran)

A Fem Masnou defensem un model de poble on la relació entre les persones sigui prioritària. Per aquest motiu treballarem per fomentar-la, sobretot en la seva vessant intergeneracional, amb el convenciment que el contacte entre persones en diferents etapes vitals és una font de riquesa afectiva i educativa inestimable. Vetllarem, també, perquè les nostres accions en aquest àmbit s’adaptin als interessos i necessitats reals de les persones, des de l’escolta activa de les seves peticions i facilitant la plena inclusió i participació en la vida del poble.

114. Fomentar la intergeneració per aconseguir cohesió entre diferents etapes de la vida, a través de tallers, formacions i projectes.
115. Incentivar una educació intergeneracional i cooperativa, a partir de tallers amb infants en Casals d’avis, biblioteques humanes on la gent gran expliqui les seves vivències, etc…
116. Potenciar la relació del poble amb el mar en totes les edats de la vida.
117. Aplicar els acords de la moció presentada per Fem Masnou per declarar Vila Jugable el nostre poble i, seguint els criteris del pedagog Francesco Tonucci, fer del Masnou un poble pensat per a les nenes i els nens i, per tant, més amable i habitable per a tothom.
118. Estudiar la possibilitat d’habilitar un centre de creació i joc per a la infància.
119. Reforçar i ampliar els espais de trobada destinats a les famílies i els seus infants.  
120. Millorar la coordinació i comunicació entre Ajuntament, centres educatius, entitats i famílies per tal de difondre les activitats familiars que es realitzin al municipi.
121. Vetllar perquè els protocols i actuacions recollits en el programa municipal contra l’abús sexual infantil – elaborat a instàncies d’una moció de Fem Masnou – tinguin una aplicació efectiva, per tal d’aconseguir un poble segur pels nostres infants.
122. Incrementar l’atenció a la primera infància (de 0 a 3 anys) – fonamental en el desenvolupament integral de les persones -, a través d’actuacions diverses, com ara l’adaptació dels espais municipals a la primera infància, la incorporació d’un espai per a nadons, la creació i adaptació de parcs infantils per aquesta franja amb ombres per l’estiu, l’elaboració d’una guia per a la criança al Masnou i l’impuls de propostes culturals i de reunió per a les famílies amb infants de 0 a 3 anys.
123. Recuperar la Regidoria de Joventut, amb la divisió en dos àmbits específics: adolescència (de 12 a 18 anys) i joventut (de 18 a 30 anys).
124. Impulsar la creació i dinamització d’espais autogestionats per a joves.
125. Crear un punt de trobada per a joves i fomentar una programació estable de joventut a través d’una dinamització constant.
126. Crear xarxes socials específiques per l’àrea de joventut, com a eix primordial per a la comunicació amb els joves.
127. Treballar per la contractació municipal de joves en pràctiques i crear un pla municipal per l’ocupació juvenil.
128. Impulsar la creació d’una borsa d’experiència i de coneixements amb les persones jubilades o que ja no treballen, disposades a contribuir de manera solidària en algun projecte del poble.
129. Ajudar a la mobilitat de la gent gran assegurant la continuïtat del Taxi a Demanda i replantejant el circuit de l’autobús municipal, amb la creació d’una nova línia i la gratuïtat.
130. Garantir una qualitat de vida digna a la gent gran i el seu envelliment actiu amb l’impuls d’activitats físiques adaptades, tallers de memòria i conferències sobre salut i autocura.
131. Abordar la soledat de la gent gran com una prioritat, problema que afecta especialment les dones, a partir d’un pla transversal que impliqui diverses regidories.
132. Treballar per eliminar la bretxa digital entre la gent gran garantint l’atenció presencial en tots els equipaments i serveis públics del poble i de l’oferta de cursos de formació sobre eines i habilitats informàtiques destinats específicament a la gent gran.
133. Estudiar la instal·lació d’ascensors exteriors en els habitatges que no en disposin per la manca de capacitat en l’interior, en coordinació i suport amb les comunitats de veïns i veïnes, per tal de millorar la qualitat de vida de persones amb mobilitat reduïda o d’edat avançada.
134. Repensar el model de Casal municipal d’estiu, sota criteris de d’equitat – com la tarifació social – , de descentralització i  de diversificació de les activitats.
135. Potenciar la participació de la primera infància (0 a 3 anys) en totes les activitats infantils i familiars al municipi.

Sostenibilitat

A Fem Masnou som conscients que el canvi climàtic i els danys ecològics són indissociables dels efectes socials i polítics. Per això, el nostre programa polític incorpora de forma decisiva mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic, que incideixen en la millora de l’eficiència energètica, en la inclusió d’espais verds al municipi, en un transport sostenible, en l’aposta per les energies renovables, en la reducció de la contaminació i la brutícia, en un millor ús de l’aigua… És una proposta basada en la sensibilització i la pedagogia, així com en polítiques municipals clau que tenen en compte el context de crisis ecològiques i socials. És l’única manera d’obtenir resultats adients i impulsar una cultura sostenible en un àmbit força oblidat al nostre poble.

136. Donar suport a les iniciatives i demandes del moviment ecologista, establint relacions cooperatives amb organitzacions ecologistes d’àmbit local i comarcal.
137. Facilitar la creació d’una Assemblea Ciutadana pel Clima al Masnou, basada en l’experiència d’altres assemblees i com a eina democràtica per incorporar les demandes de la ciutadania per fer front a l’emergència climàtica.
138. Establir un espai de pedagogia ambiental municipal que porti a terme activitats de conscienciació i difusió sobre ecologia, participant en la difusió de ciència sobre clima i ecologia i en la reflexió sobre el model de ciutat que volem (Ex: Aules Ambientals Barcelona).
139. Sensibilitzar sobre la justícia global en relació amb el canvi climàtic i les crisis ecològiques, fomentant la presa de consciència sobre les relacions globals del sistema econòmic i social predominant.
140. Impulsar un òrgan de coordinació dels municipis de la costa del Maresme amb la finalitat de tractar el futur de platges, ports, model de turisme i l’ecosistema forestal i de cercar alternatives al model actual que es basa en mesures econòmica i ambientalment insostenibles. Planificar mesures municipals d’adaptació davant del canvi climàtic a la costa del Mediterrani, una zona molt afectada.
141. Municipalitzar els serveis de subministrament de l’aigua, actualment, sota el control d’empreses privades, amb un nou model de gestió pública que garanteixi un millor servei.
142. Promoure un bon ús de l’aigua, a partir d’assessorament, formació i ajuts públics per fer més eficients els sistemes de reg i adequar-los a les característiques del territori.
143. Realitzar una auditoria energètica per millorar l’eficiència dels equipaments públics; mostrar els resultats obtinguts al web municipal i fer campanyes de sensibilització i pedagogia sobre l’estalvi energètic. A partir dels resultats de l’auditoria, elaborar un Pla d’Estalvi i Eficiència Energètica.
144. Potenciar l’ús de sistemes de captació solar, especialment en equipaments públics, impulsar cooperatives de consum, bonificar fiscalment els habitatges que els implantin i licitar el subministrament elèctric públic a companyies 100% verdes.
145. Incloure criteris de bioconstrucció a noves edificacions municipals.
146. Recuperar la zona agrícola del final d’Ocata des del punt de vista ambiental i paisatgístic i atorgar-li un ús social, així com incentivar el seu ús agrícola per promoure la sobirania alimentària.
147. Impulsar horts en parcs i espais urbans (escoles, jardins municipals), a partir d’un inventari dels terrenys aptes per a l’ús agrícola i ramader, per tal de definir un programa d’actuacions, d’acord amb els representants del sector, i donar suport als projectes de producció i comercialització de productes agrícoles locals.
148. Realitzar un estudi de les espècies vegetals en parcs i espais urbans, per planificar una actuació en pro d’una biodiversitat adaptada al canvi climàtic (plantes menys intensives en ús d’aigua, estudi de l’ombra…).
149. Implantar sistemes de controls de plagues respectuosos amb el medi ambient i vetllar perquè l’Ajuntament deixi d’utilitzar productes nocius per a la salut.
150. Estudiar l’establiment d’un nou model de guinguetes més respectuós amb el medi ambient, especialment amb la platja.
151. Dur a terme actuacions per transformar el model de transport, prioritzant el transport públic sobre el privat.
152. Establir serveis d’aparcament de bicicleta gratuïts arreu del poble.
153. Estudiar la viabilitat d’un BiciBus setmanal per anar a les escoles del Masnou.
154. Establir corredors verds per connectar El Masnou amb els pobles limítrofs, a peu o en bicicleta, multiplicar els espais oberts i amables per fer esport, caminar o trobar-se.
155. Fer del Masnou un municipi lliure de plàstics amb caràcter exemplar de l’administració i impulsar campanyes sobre alternatives a l’ús del plàstic i a l’excés de residus.
156. Millorar el sistema de recollida selectiva i facilitar el reciclatge amb l’estudi de la implantació del mètode porta a porta, i la posada en marxa de mesures per incrementar la recollida d’oli usat i promoure la seva reutilització.
157. Detectar els espais amb alta concentració de brutícia, amb l’anàlisi de les causes i el treball pertinent per reduir-ne els focus.
158. Impulsar una campanya per reduir els residus de burilles als carrers, perquè aquestes són grans contaminadores del medi natural i, en particular, de les platges, incloent-hi la contaminació per microplàstics i altres tòxics.

Cohesió Social i Habitatge

Un dels nostres principals objectius polítics serà treballar per assegurar, amb la participació i les aportacions dels moviments socials i veïnals, la cohesió social al nostre poble. Les mesures per garantir el dret a l’habitatge digne, per eradicar la pobresa energètica i per donar resposta efectiva a les situacions d’extrema vulnerabilitat, conformaran els eixos que orientaran les nostres actuacions en aquest àmbit.

159. Garantir el dret a l’habitatge digne per a les veïnes i veïns del poble amb la mobilització de tots els recursos disponibles a l’abast de l’Ajuntament.
160. Afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a partir del desplegament de la Llei 24/2015.
161. Augmentar el parc de lloguer social mitjançant la construcció directa o la destinació a habitatge protegit del 30% de tota nova construcció i gran rehabilitació, i l’exercici del dret al tanteig i retracte a favor de l’administració previst per la llei, que permetria a l’Ajuntament augmentar el parc d’habitatge públic a un preu assequible.
162. Ampliar les ajudes al pagament del lloguer amb l’acompanyament de mesures que incideixin en un control efectiu dels preus de l’arrendament, com ara bonificacions fiscals en els casos dels propietaris i propietàries que s’ajustin als índexs establerts per l’Ajuntament.
163. Reestructurar l’oficina municipal d’habitatge, amb més recursos i noves funcions, especialment la d’inspecció.
164. Crear el registre municipal d’immobles desocupats, amb la finalitat de retornar-los al mercat, i establir un recàrrec del 50% en la quota liquidada de l’IBI, el màxim que permet la llei catalana d’habitatge, als pisos que portin més d’un any buits.
165. Vetllar pel compliment de la regulació d’habitatges d’ús turístic (HUT) vigent al Masnou, dedicant-hi els recursos econòmics que permetin la inspecció i control dels mateixos, així com al detecció i denúncia dels que estiguin operant fora de la llei.
166. Impulsar modalitats d’habitatge, com la masoveria urbana o l’habitatge cooperatiu.
167. Adaptar la plantilla municipal dedicada als serveis socials segons preveu la llei, amb l’augment de professionals i l’aposta decidida per la prevenció mitjançant programes d’educadors i educadores socials de carrer.
168. Impulsar la creació d’un pla comunitari que vinculi professionals, entitats i ciutadania per tal d’incidir en la cohesió social del municipi i en la interconnexió d’usuaris i recursos.
169. Reforçar els dispositius disponibles per situacions d’extrema vulnerabilitat social, com les persones que viuen al carrer, les dones que han patit violència masclista o les famílies amb infants en situació de vulnerabilitat.
170. Enfortir el Consell de Benestar Social amb més autonomia i recursos per tal de consolidar-lo com un espai de trobada entre administració, persones usuàries i professionals, i des de la perspectiva feminista.
171. Reconèixer els moviments socials i veïnals com a interlocutors vàlids i eixos estructurals per tal de garantir la cohesió social.
172. Lluitar contra les violències masclistes amb el reforçament del protocol de detecció, coordinat entre els agents implicats i el SIAD, la presència permanent de personal de l’Ajuntament en els CAP, la formació i sensibilització de la policia local, la millora de la diagnosi de l’atenció a les urgències, a l’acolliment, als casos d’assassinat, als programes d’ocupació i el suport als professionals.
173. Crear un programa municipal d’atenció a les persones sense llar.
174. Prioritzar les polítiques socials que tinguin en compte la perspectiva de gènere, tenint en compte les dades del mapa de vulnerabilitat que ens indiquen que la precarietat al Masnou té nom de dona.

Model econòmic

Fem Masnou es compromet a afavorir la transversalitat de l’economia social i solidària en la gestió de tot el seu model econòmic, prioritzant la satisfacció de les necessitats comunes per sobre del lucre. Com a economia social i solidària identifiquem el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, formals o informals, individuals o col·lectives, que es caracteritzen per la seva resiliència, posant el focus en la sostenibilitat integral: social, econòmica i mediambiental, l’equitat i justícia socials i el compromís amb la comunitat.

175. Incorporar la perspectiva de gènere i els valors vinculats al lideratge femení en les polítiques econòmiques, fiscals i laborals impulsades per l’Ajuntament.
176. Fomentar el comerç local amb especial atenció en les economies que promouen un model econòmic sostenible i en les activitats comercials de proximitat i més clarament orientades al bé comú. Utilitzar el marge de discrecionalitat que la llei atorga a l’Ajuntament per limitar al màxim la instal·lació de grans superfícies comercials per tal de protegir el mercat municipal i el mercadet setmanal.
177. Fomentar i incrementar el consum responsable com a palanca de canvi econòmic prenent com a referència plataformes com la Xarxa d’Economia Solidària, amb un replantejament de satisfacció de les necessitats per contribuir a una societat sostenible i justa i d’emprar el nostre poder per decidir. Suport a les accions comunitàries com els bancs del temps, bancs i xarxes d’intercanvi solidari, cooperatives de consum agroecològic, projectes comunitaris socioeducatius, etc., com a eines per fer comunitat i compartir habilitats i coneixements.
178. Impulsar les economies transformadores com a opcions alternatives als models clàssics i que apliquin criteris que posin el factor humà davant del factor econòmic; a més de valorar i primar aquelles empreses que els apliquin, en la possible contractació, l’obtenció dels ajuts, cessió de locals, subcontractació, publicitat, fires, etc.
179. Animar la creació i l’establiment d’empreses tecnològiques sostenibles (startups), coordinat amb un programa formatiu amb acords/convenis amb universitats i establir sinergies amb el Mobile Social Congress per potenciar aquest sector econòmic, que permeti reorientar la finalitat de la Casa del Marquès.
180. Estudiar i impulsar el projecte d’una moneda local i d’una entitat local de crèdit de finances ètiques o institució similar per donar suport a l’economia local, amb l’oferta d’espais de participació ciutadana per crear bancs de coneixement col·lectiu, com a motor per nodrir el teixit comercial local i fomentar noves oportunitats de negoci.
181. Revisar el sistema de taxes i bonificacions fiscals municipals amb una tarifació social i progressiva, per tal d’afavorir una transició a una societat amb menys impacte ecològic i atendre millor les necessitats socials, des de la feminització de la pobresa a la diversitat funcional. Establir ajudes i bonificacions a les empreses i comerços per a la contractació de persones a l’atur i en l’adaptació a les clàusules socials per a la contractació regular dels col·lectius més vulnerables.
182. Permetre bonificacions de fins al 50% en l’IAE per inici d’activitat empresarial durant un màxim de 5 anys afegits als 2 anys d’exempció, si no hi ha hagut beneficis, o eliminar-la en cas contrari. Aplicar bonificacions proporcionals a les empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per a l’aprofitament d’energies renovables o sistemes de cogeneració, i per creació de llocs de treball amb contracte indefinit, amb equitat de gènere, contractació de persones amb diversitat funcional, persones de més de 50 anys i/o d’aturats de llarga durada.
183. Afavorir la implementació de comunitats energètiques revisant l’actual legislació per facilitar i promocionar la creació de projectes comunitaris i autogestionats.
184. Aplicar els principis del turisme responsable, sostenible i social, a partir de l’Observatori del Turisme, amb la introducció de mesures que facilitin la convivència entre turistes i residents, i amb l’atorgament d’un segell municipal de qualitat a les empreses complidores de criteris socials i ambientals justos.
185. Modificar la fiscalitat turística i destinar els ingressos íntegrament al municipi, per tal de compensar els impactes negatius d’aquesta indústria amb inversió en lloguer social, ajudes al comerç de proximitat, protecció al petit comerç, suport a empreses d’economia social i sostenible, augment dels espais verds o millores en el transport públic.
186. Enfortir els serveis d’inspecció i sanció relacionats amb el turisme, amb l’objectiu de retornar a l’habitatge el seu ús residencial i de tancar els allotjaments turístics il·legals, tot promovent el lloguer social com a mesura alternativa a les sancions econòmiques.
187. Socialitzar i dignificar les cures des de l’administració donant suport a les entitats de l’ESS que fan treball comunitari amb comunitats vulnerables i plantejar una actuació territorial compartida respecte de la prestació de serveis de cures a domicili.
188. Fomentar la generació d’espais col·laboratius per a facilitar la co-creació d’accions i mesures vinculades al model econòmic amb lògica quàdruple hèlix (Administració pública, Societat Civil, Empreses i Professionals i Coneixement i investigació) posant la ciutadania al centre.
189. Recuperar la llotja de peix tradicional que fins fa poc es feia a Montgat. D’aquesta manera es facilitaria la continuïtat i l’existència de pescadores masnovines.
190. Facilitar la venda de productes agraris conreats al Maresme de manera directa al consumidor masnoví, es a dir, sense intermediàries i facilitar espais adequats per aquesta activitat comercial.
191. Promoure la creació de cooperatives de consum, per animar el consum de proximitat i de productes procedents d’agricultura agroecològica.
192. Avaluar internament les compres i contractacions municipals, configurant criteris ecològics i socials.
193. Realitzar campanyes per fomentar un consum de proximitat al poble.

Administració Pública

A Fem Masnou creiem fermament que qualsevol administració pública ha de ser un exemple de transparència i rigor. Les mesures en l’àmbit organitzatiu de l’administració han de convertir la gestió de les persones en el sector públic en una prioritat de primer ordre, engegant un programa de gestió del coneixement intern i fomentant una organització dels àmbits específics de l’estructura administrativa més polivalent, i que prioritzi l’atenció al públic de les diferents àrees enfortint la vocació de servei com la principal raó de ser de la funció pública.

194. Reduir els sous de la classe política.
195. Replantejar els objectius de l’empresa pública municipal per maximitzar-ne els beneficis socials i eliminar les dietes i honoraris del seu Consell d’Administració.
196. Implementar un protocol per a la inclusió de clàusules ambientals, ètiques, socials i de promoció de la igualtat, com a elements determinants en la contractació pública municipal.
197. Revisar la gestió dels serveis municipals, especialment aquells que estan gestionats per empreses privades, per tal de garantir que no representin un sobrecost als contribuents.
198. Transformar la vella estructura d’Àrees i regidories per adaptar-la al context actual.
199. Eliminar la figura de l’assessor/a del grup municipal.
200. Dotar de contingut la negociació col·lectiva amb els i les representants dels treballadors i treballadores i revisar les condicions de treball del personal públic.
201. Impulsar l’aprovació d’unes noves bases generals per a la selecció del personal per aportar més i millor transparència i seguretat en tots els processos.
202. Reorientar l’actual estructura gerencial i de quadres directius, amb especial atenció en les regidories de serveis a les persones.
203. Establir mecanismes de control i de rendició de comptes dels regidors i regidores de govern i del personal directiu amb funcions executives.
204. Incorporar progressivament mesures de flexibilitat horària en la plantilla municipal, per tal d’afavorir una política de conciliació de la vida laboral i familiar, i estudiar la transició a la jornada completa ordinària de 35 hores.
205. Aprovar un nou Pla d’Igualtat intern per als treballadors i treballadores de l’Ajuntament.
206. Actualitzar la relació de llocs de treball, amb inclusió de la seva descripció, l’elaboració del manual de funcions i la seva valoració adaptada en el context actual, com a eina fonamental per a la planificació en matèria de recursos humans.
207. Aprovar un Pla de Formació per a tota la plantilla municipal, conjuntament amb els representants dels treballadors i treballadores públics.
208. Realitzar una auditoria laboral i de gestió, amb l’objectiu de millorar l’organització i l’estructura municipal per afavorir una veritable transversalitat i coordinació en el treball de les diferents àrees.